Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

25 de maig de 2021 /   Gestor actualitat

dret de la construcció

El dret de la construcció es coneix com la branca de l'ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t'explica en què consisteix, els agents que intervenen en l'edificació i les seves responsabilitats.

El dret de la construcció: consideracions generals i normativa

Com diem, l'anomenat dret de la construcció està integrat pel conjunt de normes relacionades amb el procés de construcció, que engloba des de la planificació i el projecte de l'edificació fins a les conseqüències que puguin derivar-se després de la seva finalització.

El text bàsic estatal sobre la matèria és la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (LOE), que es complementa a Catalunya amb altres normatives, com la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, o el Decret 141/2012, de 30 d'octubre, que ordena les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat, entre d'altres.

A falta d'una norma autonòmica que reguli expressament el procés d'edificació a Catalunya, és obligatori remetre's a la LOE per analitzar-lo.

La regulació de l'edificació

La LOE defineix el concepte d'edificació i delimita el seu àmbit d'aplicació, estenent-lo tant a les obres de nova construcció com als edificis preexistents.

Els articles 9 a 16 estan destinats a identificar els agents que participen en el procés i detallen les seves obligacions. En resum:

El promotor és qui decideix, impulsa, programa i finança l'obra. 

El projectista és l'encarregat de redactar el projecte a instàncies del promotor. 

El constructor és l'encarregat d'executar l'obra d'acord amb el projecte

El director d'obra és el tècnic encarregat de dirigir el desenvolupament de l'obra

El director de l'execució de l'obra, que pot coincidir amb el director d'obra, és la persona encarregada de dirigir sobre el terreny l'execució material

Les entitats i els laboratoris de control de qualitat presten assistència tècnica per a verificar la qualitat dels materials i instal·lacions de l'obra.

Els subministradors de productes són els proveïdors de material per a la construcció. 

Els propietaris i els usuaris són els destinataris finals de la construcció.

Responsabilitats i termini de prescripció

Tots els agents esmentats anteriorment responen, davant els propietaris i tercers adquirents, pels danys materials que es detallen a l'article 17 de la LOE durant els terminis:

  • De deu anys si es produeixen en elements estructurals i afecten la resistència i estabilitat de l'edifici.
  • De tres anys si afecten l'habitabilitat.
  • D'un any si afecten elements de terminació o acabat de les obres. Només exigible el constructor.

El mateix article 17 s'encarrega de detallar les circumstàncies que han de concórrer per a ser exigible la responsabilitat de cadascún dels intervinents en l'obra. 

Les accions per a reclamar prescriuen en el termini de dos anys des que es produeixen els danys.

Conclusió

El despatx Domingo Advocats està especialitzat en tasques d'assessorament legal relatives al dret de la construcció. No dubtis a contactar-nos si necessites assessorament sobre qualsevol aspecte d'aquesta matèria.

Anterior
El contracte d'arres

Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el

El contracte d'arres

25 de maig de 2021 /   Gestor actualitat

El col·loquialment anomenat "contracte d'arres" és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t'explica millor els seus diferents aspectes.

L'anomenat "contracte d'arres"

El "contracte d'arres" és el contracte pel qual el comprador lliura al venedor una determinada quantitat de diners, com a penyora o senyal, en garantia recíproca de la futura compravenda.

Regulació legal de les arres. Els seus tipus

Les arres es regulen a l'art. 1454 del Codi civil i a l'art. 621-8 del llibre sisè del Codi civil de Catalunya.

Hi ha diferents tipus d'arres:

  • Les confirmatòries: són senyal de conclusió ferma de l'acord de compravenda i a compte del seu preu. Cap de les parts podrà desistir del contracte. L'art. 621-8.1 del CCC estableix que les arres seran d'aquest tipus si no es pacta una altra cosa.
  • Les penitencials: són les més habituals. Aquestes arres permeten a les parts desistir del contracte: el comprador perd l'import abonat i el venedor ha de retornar el doble de l'import rebut, en funció de quina de les parts decideixi desistir de la compravenda. Tal com estableix l'art. 621-8.2 del CCC, s'han de pactar expressament.
  • Les penals: a cavall entre les confirmatòries i les penitencials, que funcionen a manera de rescabalament o indemnització en cas d'incompliment, i sempre, a més, amb la possibilitat de reclamar que el contracte es compleixi estrictament.

Durada de les arres

Primer de tot, cal tenir present que, com en tot contracte privat, regeix el principi d'autonomia de la voluntat. En conseqüència, les parts poden pactar el que millor els convingui, inclòs el termini que s'atorguin per a formalitzar l'escriptura pública de compravenda corresponent.

Resulta convenient que aquest termini sigui prou ampli per a permetre realitzar els tràmits previs que siguin necessaris, tant per part del comprador (tramitar el finançament) com del venedor (organitzar el trasllat).

Per exemple, en el cas habitual que el comprador (persona física) necessiti demanar un préstec hipotecari per a poder pagar el preu de la compravenda. En l'actualitat, i després de l'entrada en vigor de la Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, les entitats financeres estan obligades a facilitar, amb una antelació mínima de deu dies a la subscripció del préstec, tota la informació personalitzada que l'usuari necessiti per prendre una decisió definitiva pel que fa al cas.

Especialitats en el dret català

El llibre sisè del Codi civil de Catalunya recull dues especialitats pel que fa a les arres:

1.La possibilitat prevista a l'art. 621-8.3 del CCC de fer constar les arres penitencials al Registre de la Propietat si es pacta un termini màxim de 6 mesos per a atorgar l'escriptura pública i es dipositen els diners de les arres davant de notari. En aquest cas, l'immoble queda afecte a la seva devolució.

En cas de desistiment, el notari ha de lliurar les arres dipositades a qui correspongui.

L'afecció s'extingeix:

  • Un cop transcorreguts seixanta dies després del termini pactat (excepte anotació anterior de demanda per part del comprador).
  • Quan el comprador desisteix i el venedor ho acredita fefaentment.
  • Quan s'inscriu la compravenda.

2.La possibilitat de resoldre el contracte sense perdre les arres que preveu l'art. 621-49 del CCC. Segons aquest article, quan s'hagi pactat que el finançament de l'import serà atorgat, totalment o parcialment, per una entitat de crèdit, el comprador pot desistir de la compravenda, sense perdre les arres, si prova la negativa de l'entitat a concedir el finançament o acceptar la subrogació del comprador en una hipoteca anterior que gravi l'immoble, i aquesta negativa no prové de negligència del comprador mateix.

En aquest cas, el venedor resta obligat a retornar la totalitat de les arres penitencials que hagués rebut del comprador.

 

Què cal incloure als contractes d'arres?

Els contractes d'arres, encara que siguin privats, han de complir una sèrie de formalitats:

  • Identificació de les parts: venedora i compradora.
  • Objecte del contracte
  • Valoració del bé objecte de l'operació. En general, les arres consisteixen en un percentatge del preu total, que sol oscil·lar entre un 5 % i un 15 %.
  • Tipus d'arres. Confirmatòries, penitencials o penals. 
  • Termini màxim per a formalitzar l'escriptura pública. 
  • Condicions essencials de la futura compravenda.

Conclusió

Conèixer el contracte d'arres com a fórmula i assessorar-se sobre la seva redacció és vital per a evitar problemes. Necessites el concurs de professionals? A Domingo Advocats som especialistes en dret immobiliari i et podem ajudar.



Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…

Lísing immobiliari: Quins són els avantatges i beneficis?

25 de maig de 2021 /   Gestor actualitat

El lísing immobiliari és una opció creixent per a multitud d'empreses que volen instal·lar el seu negoci o canviar de seu. Aquesta entrada t'explica les característiques d'aquesta opció i els seus avantatges.

Les característiques del lísing immobiliari

Quan es parla de lísing se sol pensar en l'adquisició de vehicles o maquinària. Però també hi ha la possibilitat d'adquirir en lísing un immoble, sempre que la seva finalitat sigui el desenvolupament d'una activitat empresarial o professional. 

El lísing es considera un tipus de contracte mercantil pel qual l'arrendador financer adquireix l'immoble prèviament seleccionat pel futur arrendatari i cedeix a aquest el seu ús a canvi del pagament d'una quota o cànon. A més, s'estipula obligatòriament una opció de compra en finalitzar el termini, que no podrà ser inferior a 10 anys, moment en què l'arrendatari podrà exercir l'opció i adquirir l'immoble.

El contracte se sol documentar en una escriptura pública, ja que si s'exercita l'opció de compra i l'arrendatari adquireix l'immoble, només mitjançant escriptura podrà inscriure'l a favor seu al Registre de la Propietat.

Habitualment, l'operació s'articula mitjançant dues escriptures consecutives: a la primera, l'arrendadora o entitat de lísing compra l'immoble a un tercer; a la segona, s'atorga l'arrendament amb opció de compra a l'arrendatari.

Els principals avantatges de contractar un lísing immobiliari

Els que ofereix són de diversos tipus i en destaquen els que enumerem a continuació.

  1. El finançament

Aquesta fórmula és especialment rellevant quan es necessita adquirir un immoble i no es disposa de suport econòmic per a això.

Es pot finançar l'import íntegre de la seva adquisició i pactar els diferents sistemes d'amortització (constants, creixents o decreixents) i el tipus d'interès (fix o variable), en funció de quina sigui la disponibilitat econòmica.

  1. Fiscals

Davant el desemborsament de l'IVA que s'ha de fer necessàriament a l'inici d'altres operacions (com la hipoteca), l'impost reportat en l'operació de lísing es va abonant gradualment amb cada quota.

A més, aquestes quotes d'amortització es poden considerar fiscalment deduïbles als efectes de l'impost sobre societats si es compleixen certs requisits.

  1. Despesa limitada

Comparat amb una operació d'hipoteca, també representa un benefici econòmic, ja que no exigeix cap desemborsament previ a la seva constitució, que en una operació d'hipoteca sol representar un 20 % del valor del bé per adquirir.

  1. Possibilitat de compra a llarg termini

L'opció de compra que, legalment i obligatòriament, s'estableix en les operacions de lísing a la finalització del contracte (que, recordem, per a l'immobiliari mai serà inferior a 10 anys) és, sens dubte, un dels seus principals atractius.

D'aquesta manera, al seu terme es podrà adquirir l'immoble per una quantitat residual, que serà la diferència entre el preu inicial del lísing i el total de quotes satisfetes fins a llavors.

  1. Mantindràs la teva capacitat d'endeutament

Tot i que aquestes operacions també formen part del risc comercial financer, a efectes bancaris, tenen menor incidència en la capacitat d'endeutament i, per tant, menor afectació a la CIRBE.

  1. Tramitació més ràpida

Comporta menys gestions que tramitar un crèdit o un préstec hipotecari.

Després del tràmit inicial de la seva formalització amb l'entitat de lísing, les ulteriors gestions es concretaran en la liquidació i pagament d'impostos i en la inscripció de l'immoble a favor teu al Registre de la Propietat corresponent, si és que decideixes exercir el dret d'opció de compra previst al contracte inicial.

Conclusió

A l'hora d'adquirir un immoble per al teu negoci, és important valorar les diferents opcions existents al mercat. A Domingo Advocats et podem facilitar l'assessorament especialitzat que requereixis per a això.




Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…

Constitució de societats: tipus, requisits i procediment a seguir

25 de maig de 2021 /   Gestor actualitat

La decisió de tirar endavant una iniciativa de negoci passa, normalment, per la constitució de societats per al seu desenvolupament. L'elecció de la forma jurídica que hagi de tenir serà la d'aquella que millor s'adeqüi a la nostra situació i necessitats.

Tradicionalment, s'havien regulat de manera separada, mitjançant lleis especials, els dos grans blocs de tipus o formes socials: les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada.

A partir del 2010 es va optar per refondre en un text únic aquelles dues lleis especials, addicionant diferents aspectes d'altres lleis sectorials i donant lloc a l'actual text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

 

La denominació "societat de capital" passa, doncs, a identificar tant a la societat anònima com a la de responsabilitat limitada, regulant de manera general els requisits i el funcionament d'ambdues, i les especialitats de cadascuna d'elles quan efectivament es donen.

Requisits i procediment a seguir per la constitució de societats de capital.

1. Capital mínim i nombre de socis

La primera decisió serà optar per una societat anònima o una de limitada en funció del capital de què es pugui disposar.

La societat anònima requerirà un capital social mínim de 60.000,00 €, que estarà dividit en accions.

La societat de responsabilitat limitada no podrà tenir un capital inferior a 3.000,00 € i es dividirà en participacions socials.

Ambdues classes de societats tindran caràcter unipersonal si totes les accions o participacions socials són propietat d'una única persona (física o jurídica). 

2. Denominació social

Ha de decidir-se i registrar-se el nom de l'empresa, que anirà acompanyada de les indicacions de "societat anònima" o "societat limitada", segons el cas.

La llei prohibeix que hi hagi coincidència de denominacions amb empreses preexistents, per la qual cosa s'ha d'obtenir del Registre Mercantil una certificació negativa de denominació social que acrediti la inexistència d'una altra societat amb la mateixa denominació.

Aquesta certificació tindrà un període de vigència de sis mesos, durant el qual la denominació quedarà reservada i s'utilitzarà per a constituir l'empresa. 

3. Estatuts socials

Les societats de capital, siguin del tipus que siguin, han de regir el seu funcionament a través d'estatuts. A més de recollir informació de la seva denominació, són exigibles, entre d'altres, les següents mencions:

  • Capital social: l'import que finalment configuri aquest capital, les participacions o les accions en què es divideixi i el seu valor nominal.
  • Objecte social: la identificació de l'activitat econòmica que la societat desenvoluparà.
  • Domicili social: l'empresa ha de fixar el seu domicili al lloc on es trobi la seva administració i direcció efectives.
  • Òrgans d'administració: es decidirà la manera d'organitzar l'administració de la societat, el nombre d'administradors, el termini de durada dels seus càrrecs i el sistema de retribució (si n'hi ha). També s'haurà d'incloure la forma de convocar la Junta General de socis i la manera en què prendrà acords.

4. Escriptura pública i inscripció registral de la constitució de societats

La constitució de societats de capital exigirà escriptura pública, que caldrà atorgar per part de tots els socis fundadors davant de notari, a qui lliuraran, per a la seva incorporació a la mateixa:

  • Certificació de denominació social negativa.
  • Certificacions bancàries, acreditatives de l'ingrés al compte corrent titularitat de la societat, de les respectives aportacions dineràries dels socis al capital social.
  • Estatuts socials. 

L'escriptura s'haurà de presentar per a la seva inscripció al Registre Mercantil corresponent al domicili social en un termini de dos mesos comptats des de la data de l'atorgament.

Conclusió

La possibilitat de constituir una societat de capital pot interessar-te en funció del tipus de negoci que tinguis pensat emprendre. A Domingo Advocats estem especialitzats en dret mercantil i podem assessorar-te en això.

Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…

Contracte de Joint Venture: què és i quins requisits ha de complir?

6 de maig de 2021 /   Domingo Advocats

El contracte de Joint Venture és la forma de plasmar legalment un acord d'associació comercial. Aquí t'expliquem què és i quines condicions ha de complir per ser vàlid.

El concepte de Joint Venture

La legislació espanyola no defineix la figura de les joint ventures. En essència, el terme anglès «joint venture» (aliança d'empreses) correspon a la idea d'una col·laboració empresarial entre dues o més societats amb l'objectiu de realitzar conjuntament un determinat negoci.

Habitualment, la figura s'assimila a una cooperació entre societats que radiquen a països diferents, sia mitjançant la constitució d'una empresa comuna (amb personalitat jurídica i òrgans d'administració diferents de les empreses associades, però controlada per aquestes) o mitjançant la signatura d'un contracte de col·laboració per dur a terme conjuntament una operació comercial determinada, duradora o provisional.

Requisits i condicions per constituir una joint venture.

Com hem vist, no hi ha una definició legal de joint venture, però això no impedeix que puguem remetre'ns a normes genèriques com ara el Codi civil, la Llei de societats de capital o el Codi de comerç per trobar elements per a la seva regulació.

Tant si la joint venture es constitueix com un tipus societari (mitjançant la creació d'una empresa comuna), com si es realitza per mitjà d'un vincle contractual (per acord privat de col·laboració), el seu contingut haurà de preveure, en tot cas:

 1.     La identificació dels socis (persones físiques i jurídiques).

 

2.     L'objecte social o activitat que desenvolupa l'aliança d'empreses.

 

3.     La seva durada, que sol ser determinada, a mitjà o llarg termini.

 

4.     L'àmbit geogràfic d'actuació.

 

5.     Les aportacions de cada soci i la seva valoració, ja sigui efectiu, béns d'equip, instal·lacions, patents, «know-how», etc.

 

6.     La distribució de beneficis, que habitualment serà en proporció a les aportacions fetes a la joint venture.

 

7.     L'administració o gestió, identificant la composició dels seus òrgans, les fórmules per a la presa d'acords i els quòrums necessaris.

 

8.     Les obligacions de les parts, amb previsió de les conseqüències per eventuals incompliments contractuals i regulació de la confidencialitat.

 

 9.     Clàusules de sortida.

 

  Conclusió

El contracte de joint venture és un document que, per la seva complexitat, l'haurien de revisar i redactar especialistes. A Domingo Advocats estem especialitzats en aquest tipus de col·laboracions i podem oferir-te l'assessorament necessari. Això facilitarà la teva operativa internacional o el teu desembarcament professional a Espanya.

 

 

 

Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…

Què es considera competència deslleial? Llei de regulació i àmbit d'aplicació

6 de maig de 2021 /   Domingo Advocats

La competència deslleial està perseguida pel dret mercantil i és convenient conèixer quines són les seves premisses. Aquest article fa llum sobre aquesta qüestió.

El concepte de competència deslleial. La seva regulació legal.

La consideració de competència deslleial abasta tots aquells comportaments que resultin objectivament contraris a les exigències de la bona fe. Aquesta definició general la recull l'article 4 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, que té l'objectiu de regular la competència i evitar els abusos que es puguin produir en el funcionament normal del mercat, que afecten tant empresaris com consumidors.

Les actituds contràries a la bona fe que preveu la Llei estan definides en dos grans blocs:

  1. Actes deshonestos per part d'empresaris o directius. Les més utilitzades són l'incompliment de les lleis reguladores del sector, el dúmping, la inducció a proveïdors perquè incompleixen els seus contractes de venda o subministrament i la revelació de secrets. En definitiva, totes aquelles pràctiques que sabotegen el funcionament de la competència en condicions normals.
  2. Pràctiques comercials amb els consumidors. Els principals elements distintius són la publicitat enganyosa, comparacions denigrants o que generen confusió, les pràctiques agressives coactives (pròpies de mercats captius o semicaptius), l'exhortació directa als nens, la discriminació dels clients, les vendes piramidals o la imitació o les omissions que generin confusió.

Això implica que el comportament deslleial pot tenir dos tipus de destinataris. D'una banda, els competidors directes i, de l'altra, els consumidors finals. La gravetat de la situació es mesurarà, per regla general, en relació amb el dany que s'hagi causat.

Àmbit d'aplicació de la norma

Amb l'objectiu de protegir la competència de tots els interessos que conflueixen en el mercat, l'esmentada Llei 3/1991 estableix la prohibició d'actes de competència deslleial, inclosa la publicitat il·lícita.

Objectivament, la norma regula els actes de competència deslleial que es realitzin al mercat amb finalitats concurrencials, és a dir, capaços d'influir per minvar la competitivitat, i serà aplicable a tots els actes que es realitzin abans, durant o després d'una operació comercial o contracte.

Pel que fa a l'àmbit subjectiu, queden subjectes a la norma totes les persones, físiques o jurídiques, que participin al mercat.

Les accions derivades de la competència deslleial

L'esmentada Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, també s'encarrega de regular les accions que el perjudicat per una conducta deslleial pot exercir (art. 32).

Aquestes accions de reclamació, que s'han d'interposar davant els jutjats mercantils, són:

  1. Declaració de deslleialtat. Essent una acció declarativa, sol anar acompanyada d'altres que, a més, posin remei a la situació deslleial produïda.
  2. Cessació de la conducta deslleial i/o de prohibició de la seva reiteració. Amb aquesta acció es pretén que cessi un acte deslleial continu, o, si ha cessat, tendeix a impedir que es repeteixi.
  3. La remoció dels efectes causats per la conducta deslleial. Té l'objectiu d'eliminar els efectes de l'acte deslleial per recuperar la situació anterior a la deslleialtat competitiva.
  4. La rectificació d'aquelles informacions enganyoses, incorrectes o falses.  És una modalitat de l'anterior i sol tenir lloc quan la deslleialtat s'ha produït amb mitjans de comunicació social.
  5. Rescabalament dels danys causats per la conducta deslleial. Per a la seva eventual estimació, caldrà provar que hi ha hagut intencionalitat per part de qui ha generat aquest perjudici.
  6. D'enriquiment injust. Per a això, cal que hi hagi un dret o situació d'exclusivitat.

El termini de prescripció per exercir les anteriors accions és d'un any, comptat des que l'afectat té coneixement de l'acte de competència deslleial i el seu autor, i, en tot cas, es produeix la prescripció si transcorren tres anys des de la realització de l'acte deslleial sense haver-se interromput la mateixa.

Conclusió

Els actes i pràctiques de competència deslleial son el nostre pa de cada dia. Si t'hi veus afectat, et podem ajudar. A Domingo Advocats comptem amb un equip de professionals contrastats amb experiència en dret mercantil que et pot assessorar degudament.

La competència deslleial està perseguida pel dret mercantil i és convenient conèixer quines són les seves premisses. Aquest article fa llum sobre aquesta qüestió.

El concepte de competència deslleial. La seva regulació legal.

La consideració de competència deslleial abasta tots aquells comportaments que resultin objectivament contraris a les exigències de la bona fe. Aquesta definició general la recull l'article 4 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, que té l'objectiu de regular la competència i evitar els abusos que es puguin produir en el funcionament normal del mercat, que afecten tant empresaris com consumidors.

Les actituds contràries a la bona fe que preveu la Llei estan definides en dos grans blocs:

  1. Actes deshonestos per part d'empresaris o directius. Les més utilitzades són l'incompliment de les lleis reguladores del sector, el dúmping, la inducció a proveïdors perquè incompleixen els seus contractes de venda o subministrament i la revelació de secrets. En definitiva, totes aquelles pràctiques que sabotegen el funcionament de la competència en condicions normals.
  2. Pràctiques comercials amb els consumidors. Els principals elements distintius són la publicitat enganyosa, comparacions denigrants o que generen confusió, les pràctiques agressives coactives (pròpies de mercats captius o semicaptius), l'exhortació directa als nens, la discriminació dels clients, les vendes piramidals o la imitació o les omissions que generin confusió.

Això implica que el comportament deslleial pot tenir dos tipus de destinataris. D'una banda, els competidors directes i, de l'altra, els consumidors finals. La gravetat de la situació es mesurarà, per regla general, en relació amb el dany que s'hagi causat.

Àmbit d'aplicació de la norma

Amb l'objectiu de protegir la competència de tots els interessos que conflueixen en el mercat, l'esmentada Llei 3/1991 estableix la prohibició d'actes de competència deslleial, inclosa la publicitat il·lícita.

Objectivament, la norma regula els actes de competència deslleial que es realitzin al mercat amb finalitats concurrencials, és a dir, capaços d'influir per minvar la competitivitat, i serà aplicable a tots els actes que es realitzin abans, durant o després d'una operació comercial o contracte.

Pel que fa a l'àmbit subjectiu, queden subjectes a la norma totes les persones, físiques o jurídiques, que participin al mercat.

Les accions derivades de la competència deslleial

L'esmentada Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, també s'encarrega de regular les accions que el perjudicat per una conducta deslleial pot exercir (art. 32).

Aquestes accions de reclamació, que s'han d'interposar davant els jutjats mercantils, són:

  1. Declaració de deslleialtat. Essent una acció declarativa, sol anar acompanyada d'altres que, a més, posin remei a la situació deslleial produïda.
  2. Cessació de la conducta deslleial i/o de prohibició de la seva reiteració. Amb aquesta acció es pretén que cessi un acte deslleial continu, o, si ha cessat, tendeix a impedir que es repeteixi.
  3. La remoció dels efectes causats per la conducta deslleial. Té l'objectiu d'eliminar els efectes de l'acte deslleial per recuperar la situació anterior a la deslleialtat competitiva.
  4. La rectificació d'aquelles informacions enganyoses, incorrectes o falses.  És una modalitat de l'anterior i sol tenir lloc quan la deslleialtat s'ha produït amb mitjans de comunicació social.
  5. Rescabalament dels danys causats per la conducta deslleial. Per a la seva eventual estimació, caldrà provar que hi ha hagut intencionalitat per part de qui ha generat aquest perjudici.
  6. D'enriquiment injust. Per a això, cal que hi hagi un dret o situació d'exclusivitat.

El termini de prescripció per exercir les anteriors accions és d'un any, comptat des que l'afectat té coneixement de l'acte de competència deslleial i el seu autor, i, en tot cas, es produeix la prescripció si transcorren tres anys des de la realització de l'acte deslleial sense haver-se interromput la mateixa.

Conclusió

Els actes i pràctiques de competència deslleial son el nostre pa de cada dia. Si t'hi veus afectat, et podem ajudar. A Domingo Advocats comptem amb un equip de professionals contrastats amb experiència en dret mercantil que et pot assessorar degudament.

La competència deslleial està perseguida pel dret mercantil i és convenient conèixer quines són les seves premisses. Aquest article fa llum sobre aquesta qüestió.

El concepte de competència deslleial. La seva regulació legal.

La consideració de competència deslleial abasta tots aquells comportaments que resultin objectivament contraris a les exigències de la bona fe. Aquesta definició general la recull l'article 4 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, que té l'objectiu de regular la competència i evitar els abusos que es puguin produir en el funcionament normal del mercat, que afecten tant empresaris com consumidors.

Les actituds contràries a la bona fe que preveu la Llei estan definides en dos grans blocs:

  1. Actes deshonestos per part d'empresaris o directius. Les més utilitzades són l'incompliment de les lleis reguladores del sector, el dúmping, la inducció a proveïdors perquè incompleixen els seus contractes de venda o subministrament i la revelació de secrets. En definitiva, totes aquelles pràctiques que sabotegen el funcionament de la competència en condicions normals.
  2. Pràctiques comercials amb els consumidors. Els principals elements distintius són la publicitat enganyosa, comparacions denigrants o que generen confusió, les pràctiques agressives coactives (pròpies de mercats captius o semicaptius), l'exhortació directa als nens, la discriminació dels clients, les vendes piramidals o la imitació o les omissions que generin confusió.

Això implica que el comportament deslleial pot tenir dos tipus de destinataris. D'una banda, els competidors directes i, de l'altra, els consumidors finals. La gravetat de la situació es mesurarà, per regla general, en relació amb el dany que s'hagi causat.

Àmbit d'aplicació de la norma

Amb l'objectiu de protegir la competència de tots els interessos que conflueixen en el mercat, l'esmentada Llei 3/1991 estableix la prohibició d'actes de competència deslleial, inclosa la publicitat il·lícita.

Objectivament, la norma regula els actes de competència deslleial que es realitzin al mercat amb finalitats concurrencials, és a dir, capaços d'influir per minvar la competitivitat, i serà aplicable a tots els actes que es realitzin abans, durant o després d'una operació comercial o contracte.

Pel que fa a l'àmbit subjectiu, queden subjectes a la norma totes les persones, físiques o jurídiques, que participin al mercat.

Les accions derivades de la competència deslleial

L'esmentada Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, també s'encarrega de regular les accions que el perjudicat per una conducta deslleial pot exercir (art. 32).

Aquestes accions de reclamació, que s'han d'interposar davant els jutjats mercantils, són:

  1. Declaració de deslleialtat. Essent una acció declarativa, sol anar acompanyada d'altres que, a més, posin remei a la situació deslleial produïda.
  2. Cessació de la conducta deslleial i/o de prohibició de la seva reiteració. Amb aquesta acció es pretén que cessi un acte deslleial continu, o, si ha cessat, tendeix a impedir que es repeteixi.
  3. La remoció dels efectes causats per la conducta deslleial. Té l'objectiu d'eliminar els efectes de l'acte deslleial per recuperar la situació anterior a la deslleialtat competitiva.
  4. La rectificació d'aquelles informacions enganyoses, incorrectes o falses.  És una modalitat de l'anterior i sol tenir lloc quan la deslleialtat s'ha produït amb mitjans de comunicació social.
  5. Rescabalament dels danys causats per la conducta deslleial. Per a la seva eventual estimació, caldrà provar que hi ha hagut intencionalitat per part de qui ha generat aquest perjudici.
  6. D'enriquiment injust. Per a això, cal que hi hagi un dret o situació d'exclusivitat.

El termini de prescripció per exercir les anteriors accions és d'un any, comptat des que l'afectat té coneixement de l'acte de competència deslleial i el seu autor, i, en tot cas, es produeix la prescripció si transcorren tres anys des de la realització de l'acte deslleial sense haver-se interromput la mateixa.

Conclusió

Els actes i pràctiques de competència deslleial son el nostre pa de cada dia. Si t'hi veus afectat, et podem ajudar. A Domingo Advocats comptem amb un equip de professionals contrastats amb experiència en dret mercantil que et pot assessorar degudament.

Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…

Propietat horitzontal i propietat vertical: diferències i lleis de regulació

27 d'abril de 2021 /   Gestor actualitat

Els conceptes de propietat horitzontal i propietat vertical són capitals en el sector immobiliari. Per això, cal conèixer les seves diferents característiques i la normativa que les regula.

Propietat vertical vs. propietat horitzontal.

S'entén per vertical la propietat que, estant dividida en entitats susceptibles d'aprofitament independent, constitueix una única finca registral. Per contra, és horitzontal la propietat quan cadascuna d'aquestes entitats conformen una finca registral independent i queden les zones comunes assignades a proporció entre aquestes entitats privatives.

Les principals característiques de la propietat horitzontal

L'existència de diferents finques independents en un mateix immoble va obligar, des de fa molt de temps, a regular les relacions jurídiques derivades d'aquesta «copropietat». En l'Edat Contemporània, les seves normes bàsiques estatals estan recollides al Codi civil (Reial decret de 24 de juliol de 1889) i en la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal.

No obstant això, hi ha legislació pròpia sobre la matèria a Catalunya: la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (CCC), que va introduir la reforma dels preceptes de la propietat horitzontal que resulten aplicables a Catalunya.

La propietat horitzontal és el règim jurídic que regula les relacions que es donen entre els diferents copropietaris d'un immoble dividit en finques independents, que gaudeixen d'un doble dret: en exclusiva, sobre la seva finca, i en comunitat, amb els altres propietaris sobre els elements comuns (article 553-1 CCC).

L'establiment de la propietat horitzontal obliga a constituir una comunitat, fins i tot en els casos en què l'immoble en qüestió estigui en construcció.

En el títol de constitució, que s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat, haurà de determinar-se la quota de participació de cadascuna de les finques que integren la comunitat, representada en percentatge sobre el total de l'immoble. Aquesta quota determina la participació de cada propietari sobre:

  • els elements comuns;
  • les càrregues, els beneficis, la gestió i el govern de la comunitat;
  • la distribució de les despeses i el repartiment dels ingressos.

La constitució de la comunitat en règim de propietat horitzontal necessita la regulació dels diferents òrgans que la componen (articles 553-15 a 553-32 CCC), que són:

  1. Junta de propietaris: és l'òrgan suprem de la comunitat, que s'ha de reunir, almenys, un cop l'any, per aprovar els comptes i el pressupost, i per triar les persones que han d'exercir càrrecs. És també qui decideix sobre les reparacions i la imposició de derrames per al seu finançament.
  2. President de la comunitat: és el principal representant de la mateixa. Té les facultats de convocar la junta i elevar a públics els seus acords, així com prendre decisions de rutina.
  3. Secretari: és l'encarregat dels tràmits administratius de la comunitat i d'estendre acta de les reunions de la junta.
  4. Administrador: és l'encarregat d'executar els acords de la junta, gestionar els assumptes de rutina de la comunitat, decidir l'execució i pagar les obres de caràcter urgent, amb coneixement i autorització del president.

Les principals característiques de la propietat vertical

Enfront de l'expressa regulació de l'horitzontal, la propietat vertical no disposa de normativa específica que la reguli, per tant es remeten les regles generals sobre el dret de propietat que preveu l'esmentada Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (CCC).

La propietat vertical no requereix la constitució d'una Comunitat. Els drets i les obligacions corresponen a la finca total en el seu conjunt, amb independència de que pugui pertànyer a diverses persones en proindivís.

Això sí, la propietat vertical sempre pot transformar-se en horitzontal mitjançant la divisió de l'immoble en finques registrals independents i la creació, per tant, d'una comunitat de propietaris subjecta al règim de propietat horitzontal.

Conclusió

Conegudes les diferències entre propietat horitzontal i propietat vertical, al despatx Domingo Advocats et podem ajudar a gestionar millor els teus interessos immobiliaris en funció de quin sigui el tipus de propietat de què necessitis assessorament. No dubtis a contactar amb nosaltres.

Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…

Gestió de patrimonis: 6 consells per a les teves inversions patrimonials

1 de desembre de 2020 /   Gestor actualitat

 

La gestió de patrimonis és una qüestió fonamental, tant per a particulars com per a empreses, però, sense cap mena de dubte, també és un assumpte essencial per als especialistes encarregats de dur-la a terme. I és que, amb l'administració patrimonial, sigui d'una persona física o d'un negoci empresarial, es teixeix una xarxa de relacions que van més enllà de l’àmbit professional, per a penetrar en el terreny de la confiança personal.

Encarregar a algú la gestió del teu patrimoni significa dipositar, en aquesta persona o entitat, la confiança suficient com per a posar-la a càrrec del control del conjunt dels béns dels quals ets propietari.

En què consisteix la gestió de patrimonis?

Parlar de gestió de patrimonis significa parlar de determinades actuacions encaminades a l'administració dels béns de persones físiques o jurídiques. Aquestes actuacions sempre s'han d'orientar cap a certs objectius que el client s'ha d'encarregar de fixar, comptant amb la informació adequada i suficient. En termes generals, hi ha certs punts comuns a totes les gestions patrimonials que consisteixen a tractar de reduir despeses, millorar i diversificar les inversions (financeres i immobiliàries, per exemple), treure la màxima rendibilitat al que ja es té, incrementar l'estalvi, etc. A més, en el cas específic de les empreses o societats, la gestió patrimonial també pot incloure operacions societàries, com ara fusions, adquisicions o inversions.

És innegable que la gestió de patrimonis és una qüestió àmplia i complexa i, per tant, és recomanable cuidar-la al màxim.

Què s'ha de tenir en compte en la gestió de patrimonis?

Per a què la gestió de patrimonis es faci de manera correcta i eficaç, hi ha d’haver una comunicació fluïda entre els gestors i el propietari del patrimoni.

Només a partir d'aquesta comunicació bilateral serà possible fixar uns objectius clars que s'adeqüin als interessos del client.

Partint d'aquests objectius, els gestors realitzaran un projecte o planificació patrimonial d'inversions. En aquest projecte es considera la situació financera actual i la millor manera d'assolir els objectius que es persegueixen. I, en base a això, s'indiquen els tipus d'inversió a realitzar i cap a quins actius s'ha de dirigir.

Alguns consells per a la inversió

Abans de començar a gestionar un patrimoni s'han de fixar els punts que seran els fonaments de la inversió. El gestor i el client han d'acordar una estratègia ordenada.

Fer balanç del patrimoni

El client ha d'aportar la documentació i les dades necessàries per a què el gestor conegui amb precisió la seva situació patrimonial. Aquestes dades han de contenir les referències sobre actius financers o no financers (especialment immobles) que posseeix.

Marcar objectius

Els objectius han de quedar fixats de forma primerenca, sempre abans d'invertir.

I aquests objectius han de tenir en compte no només la situació patrimonial actual, sinó també els riscos que es volen assumir.

Planificació personalitzada

En vista de les dades recollides i les metes disposades, els gestors realitzen un pla adaptat a cada client. En aquest pla es detalla un ordre específic de les accions a executar i com es planeja dur-les a terme.

Posar límits a la despesa i al risc

És important no fer despeses sense control i garantir sempre que existirà un patrimoni estable que serveixi com a xarxa de seguretat.

Es tracta de no desviar-se dels objectius als quals es dirigeix la gestió de la inversió.

Determinar el risc a assumir

Cal tenir clar que, per a optimitzar resultats, s’ha d'assumir un cert grau de risc. I, en el càlcul del risc assumible pel client i el seu patrimoni, entra en joc especialment la psicologia de cada client.

En funció de la major o menor aversió al risc del client i dels objectius marcats es fixarà quin tipus d'inversió es vol fer:

  • Conservadora. Cerca, sobretot, mantenir estable el patrimoni inicial. Per això s'aconsellen productes de renda fixa, incloent-hi dipòsits bancaris (actualment amb rendibilitat nul·la) o inversions immobiliàries en zones molt consolidades.
  • Equilibrada. Es tracta de mantenir un equilibri entre els riscos assumits i els beneficis que es persegueixen. Aquest equilibri es tradueix en la inversió en els productes de renda fixa i variable.
  • Activa. Aquí preval, sobretot, la possibilitat de beneficis, assumint la possibilitat de perdre part del patrimoni inicialment invertit. En aquest cas, el millor és destinar el capital cap a opcions de renda variable i projectes més arriscats.

Definir mercats i diversificar actius

Al mercat hi ha diferents tipus d'actius, cadascun d'ells amb unes característiques pròpies que implicaran més o menys risc, i més o menys benefici.

Sempre és molt recomanable diversificar les inversions per a no quedar excessivament exposat a les vicissituds d'un determinat sector.

Tradicionalment, sempre s'havia considerat molt segur el mercat immobiliari. No obstant això, l'experiència de 2008 demostra que, com en tots els sectors, s'ha d'estudiar molt bé el mercat i afinar la cerca, ja que no hi ha res garantit. Actualment ens trobem novament davant d'un escenari incert, però encara poden trobar-se oportunitats i existeixen productes molt segurs.

Les accions són un dels actius més comuns. Tenen un potencial molt alt, però el risc també és més considerable. El mercat de valors és molt fluctuant i està sotmès a diferents influències externes sobre les quals no és possible establir un control. A més, en paral·lel a les societats cotitzades, també hi ha la tradicional inversió en negocis concrets a través de consorcis d'inversors i està creixent la inversió mitjançant plataformes de finançament col·lectiu.

També existeixen els bons del tresor, que preestableixen una rendibilitat fixa.

O els fons d'inversió. Aquests obren un ampli camp de possibilitats, ja que en si mateixos són un exemple de diversificació. Un fons d'inversió pot tractar-se de diferents tipus d'actius que s'administren en benefici dels seus partícips.

Finalment, també es poden considerar les inversions a l'estranger, que permeten maximitzar la diversificació mercats. No obstant això, s'han d'estudiar detalladament els mercats i analitzar els seus riscos i possibilitats.

Gestió de patrimonis: sol·licita consell especialitzat

Invertir implica recórrer un camí sobre el qual tenen influència múltiples factors i que, en determinats sectors, estan àmpliament regulats.

El consell professional és indispensable per caminar salvament i a Domingo Advocats te n’oferim. Bolquem la nostra experiència en assolir els teus objectius. T'acompanyem en el teu present per a encaminar-te cap al teu futur. Contacta amb nosaltres i explica'ns què necessites. T’escoltem.

 

Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…

Empresa en concurs de creditors: què passa amb aquestes empreses?

1 de desembre de 2020 /   Gestor actualitat

Una empresa en concurs de creditors és, malauradament, un fet habitual en l'actualitat. Cada vegada més, les circumstàncies econòmiques i socials porten a molts negocis a sol·licitar la declaració de concurs. Sobretot, en determinats sectors, la incidència d'aquesta figura legal és molt alta. 

Un exemple clar d'aquesta tendència pel que fa al concurs de creditors és el sector de l'hostaleria, un dels més castigats per les conseqüències de la covid-19. En aquest sector, les peticions de declaració de concursos de creditors han augmentat almenys un 78 % durant el passat mes de setembre.

En general, tots els àmbits empresarials s'han vist notablement castigats. De fet, les previsions apunten a un increment de les situacions concursals almenys un 30 % durant el 2020 i fins a gairebé un 45 % el 2021.

Aquest escenari significa una preocupació per l'economia, que és una constant impossible d'ignorar. I, en termes més personals, implica la inquietud de molts empresaris, tant perquè veuen perillar el seu projecte i el seu futur, com perquè constaten l'existència d'un deute molt difícil de cobrar. A continuació, aclarirem una mica què passa amb una empresa en concurs de creditors.

Quan una empresa ha de sol·licitar el concurs de creditors?

Es pot dir que una societat ha de sol·licitar el concurs de creditors quan es troba en un estat d'insolvència actual o imminent. Aquesta insolvència concorre quan l'empresa no pot complir amb els pagaments dels deutes en el moment del seu venciment, de manera transitòria (antiga suspensió de pagaments) o de manera definitiva (antiga fallida).

Aquesta sol·licitud s'ha de fer en un termini de dos mesos des que es coneix o es va haver de conèixer aquesta situació d'insolvència (sense perjudici de les especialitats que ha comportat la regulació relativa a la covid-19).

La declaració de concurs, davant d'un jutjat mercantil, pot sol·licitar-la tant el deutor (l'empresa) com algun dels creditors. I, si el jutge l’accepta a tràmit, s'elabora un llistat dels deutes a través de l'actuació d'un administrador concursal.

Tipus de concurs

El concurs pot ser de dos tipus: de continuïtat o de liquidació.

En el concurs de continuïtat, es pretén mantenir la societat activa i projectar-la cap al futur. Per això s'intenta arribar a un acord de refinançament amb els creditors (conveni de creditors) amb rebaixes del deute (quitances) i allargament de termini (esperes) per a facilitar el pagament.

En el concurs de liquidació, en canvi, es treballa per al tancament de la societat. Aquesta és l'única opció quan l'empresa no té viabilitat (o si no s'arriba a cap acord amb els creditors). En aquest supòsit es procedeix a realitzar un pla de liquidació per a vendre tots els seus actius (donant preferència sempre a la transmissió de la unitat productiva global).

Direcció de la societat

Quan una empresa entra en concurs, si el concurs és de continuïtat, els administradors es mantenen en el seu lloc, però amb les seves facultats intervingudes per l'administració concursal. Això implica que totes les decisions hauran de ser consensuades.

En canvi, si el concurs és de liquidació, els administradors són immediatament cessats i substituïts per l'administració concursal, que serà l'encarregada de dirigir l'empresa amb caràcter general.

Tipus de crèdits

Els diferents deutes que té una societat concursada es classifiquen en els següents termes: crèdits contra la massa, crèdits privilegiats, crèdits ordinaris i crèdits subordinats.

Els primers, contra la massa, són crèdits superprivilegiats (part dels salaris dels empleats) i generats per raó de i amb posterioritat a la declaració de concurs, i s’han de saldar preferentment als crèdits concursals.

Els crèdits concursals, al seu torn, es classifiquen entre:

  • Crèdits privilegiats especials (hipoteques) i generals (determinats crèdits públics), que se saldaran (després dels contra la massa) i abans que la resta de crèdits concursals.
  • Crèdits ordinaris (deutes amb proveïdors).
  • Crèdits subordinats (creditors especialment relacionats i multes i recàrrecs), que són els últims a cobrar.

Els articles 242, 269, 270, 280 i 281 de la Llei concursal regulen els diferents tipus de crèdit en detall.

Responsabilitat concursal

En tots els concursos de liquidació i en els de continuïtat que concloguin amb un conveni de creditors amb una quitança superior a un terç dels crèdits o una espera superior a tres anys, es formarà la secció de qualificació.

En aquest àmbit s'haurà de determinar si el concurs es declara fortuït o culpable.

El concurs es qualificarà com a culpable quan en la generació o agreujament de l'estat d'insolvència hi hagués culpa del deutor.

El concurs es considerarà en tot cas culpable quan el deutor hagi fet desaparèixer tot o part del seu patrimoni, hagi simulat una situació patrimonial fictícia o hagi incomplert substancialment l'obligació de portar la comptabilitat.

Seran indicis de culpabilitat la no sol·licitud de declaració de concurs en el termini legalment establert, l'incompliment del deure de col·laboració amb el jutge i l'administració concursal, i la manca de dipòsit de comptes en algun dels tres darrers exercicis.

Aquesta distinció entre fortuït i culpable és molt important per a l'empresari, ja que la culpabilitat pot comportar-li una sèrie de conseqüències personals que van des de la inhabilitació per a ser administrador de qualsevol altra societat entre 2 i 15 anys, la pèrdua de qualsevol dret que tingués en el concurs com a creditor i, especialment, la condemna a cobrir totalment o parcialment el dèficit que generi el concurs (diferència entre el valor dels actius i els crèdits reconeguts).

Conclusió

En fi, un concurs de creditors mai és un procés agradable i pot arribar a comportar responsabilitats personals. Per això és fonamental un assessorament expert en les diferents àrees implicades: mercantil, societari, concursal, processal, etc.

A Domingo Advocats podem oferir-te’n. Les nostres més de quatre dècades d'experiència i un equip sòlid i multidisciplinari seran les millors garanties per a ajudar-te a materialitzar els teus drets. Contacta amb nosaltres i començarem a assessorar-te.

Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…

Com fer un precontracte de lloguer? T'ho expliquem

14 d'octubre de 2020 /   opissostudio

dret de la construcció

A hores d'ara no cal dir que no és fàcil trobar un pis de lloguer que s'adapti exactament al que necessitem. A més, en el nostre despatx d'advocats a Barcelona hem vist molts casos en què els arrendataris, o futurs arrendataris, han necessitat signar ràpid el contracte per no perdre-ho.

En moltes ocasions, quan trobem l'habitatge que ens agrada i que volem, podem fer dues coses: o bé signar directament el contracte d'arrendament o bé fer el mateix amb el precontracte de lloguer. Si no tens molt clar en què consisteix o com fer-ho, segueix llegint i t'ho expliquem tot. Si després encara et queden dubtes, contacta amb nosaltres

El precontracte de lloguer, en què consisteix aquest document?

Podem dir que el precontracte de lloguer és un document legal mitjançant el qual el futur arrendatari de l'habitatge es compromet a formalitzar un contracte a posteriori i dóna a la immobiliària o a l'arrendador certa quantitat de diners perquè el pis o la casa es retiri de l'oferta de lloguer.

Resumint: amb el precontracte de lloguer, es redacta un contracte que contempla la quantitat de diners que el futur arrendatari pagarà a l'arrendador. Tot seguit, es posa data de signatura de l'contracte definitiu i es determina quines són les conseqüències de l'incompliment d'aquest compromís. Tot i que no sembla massa complicat, et recomanem que sol·licitis l'ajuda d'uns bons advocats a Ferrol per solucionar qualsevol dubte que et pugui sorgir.

Aquest document es redacta perquè és una garantia per a ambdues parts: l'arrendatari s'assegura que va tenir el pis, i l'arrendador que ho va a llogar. En alguns casos et poden demanar documentació per acreditar la teva solvència econòmica, a més d'un senyal.

Quina informació ha de quedar reflectida en el precontracte de lloguer?

Segons la llei, el precontracte de lloguer ha de recollir una informació mínima, que és la que et deixem a continuació.

  • Identificació de les dues parts que intervindran en la celebració de l'contracte, tant de l'precontracte de lloguer com de el lloguer definitiu.
  • La descripció de l'habitatge que es va a llogar. S'hi han de recollir la superfície de l'habitatge, la direcció en què està situada i la distribució de la mateixa. Abans de signar res, et recomanem que demanis una nota simple al Registre de la Propietat per conèixer la situació real de l'immoble.
  • La quantitat de diners que es lliura perquè l'immoble quedi en estat de reserva. Caldrà especificar exactament la quantitat econòmica i si es lliura en efectiu, en xec o de qualsevol altra manera. Igualment, és fonamental que el precontracte defineixi què passa amb aquests diners un cop es realitza la signatura de l'contracte definitiu.
  • Data per signar el contracte definitiu. També es recollirà en el precontracte la data en què tindrà lloc la signatura d'el contracte de lloguer pròpiament dit
  • Definició de quines seran les condicions que regiran el lloguer. En aquest cas, el millor és adjuntar a l'precontracte de lloguer un document esborrany amb el futur contracte definitiu, de manera que totes les parts puguin resoldre qualsevol dubte que els pugui sorgir.
  • La definició de les conseqüències derivades de l'incompliment i la data de la signatura. És possible que, arribada la data de la signatura de l'contracte de lloguer, el llogater o l'arrendatari canviïn d'idea i no vulguin fer-ho. Què passaria en aquest cas? El precontracte ha establir-lo.

L'òptim, i per evitar mals majors, és acudir a especialistes en aquesta matèria.

En quin supòsit es signa aquest document?

El precontracte de lloguer té la seva aplicació en circumstàncies en què l'interès de formalitzar un contracte de lloguer és real, però la possibilitat de fer-ho en un moment donat no existeix. Per exemple, quan l'arrendador està duent a terme reformes en l'immoble o un contracte d'arrendament anterior està a punt de caducar. El mateix pot succeir-li a l'arrendatari, que pot estar a poques setmanes d'acabar un contracte en un pis anterior però vol assegurar-se que tindrà on viure quan aquesta data arribi.

Al capdavall, el precontracte de lloguer se signa com a forma de garantia per llogater i arrendatari. Cada un té els seus propis motius per voler assegurar-se la signatura de l'contracte definitiu posterior.

Posted on

Què és el dret de la construcció? | T'ho expliquem

/   El dret de la construcció es coneix com la branca de l’ordenament jurídic que regula tots els aspectes del procés constructiu. Aquesta entrada t’explica en què consisteix, els agents que intervenen en l’edificació i les seves responsabilitats.El dret de…

Posted on

El contracte d'arres

/   El col·loquialment anomenat “contracte d’arres” és la fórmula habitual per a formalitzar el compromís per a una futura compravenda. Aquesta entrada t’explica millor els seus diferents aspectes. L’anomenat “contracte d’arres” El “contracte d’arres” és el contracte pel qual el…